Enllaç

Tornado Biolay

El programa de mà i la pàgina web del Festival del Mil·lenni anunciaven que Benjamin Biolay actuaria “en format de trio”, la qual cosa, tenint en compte que el cantautor francès no trepitjava Barcelona des de feia set anys, semblava poca cosa. Al final, eren cinc els músics en escena, incloent-hi Biolay, que va presentar el seu últim treball d’ inspiració bonaerense…

Crítica del concert de Benjamiin Biolay a la sala Barts

Publicat a La Vanguardia

Enllaç

Qualitat superior

Qualitat superior

Estendard

Benjamin Biolay
Palau de la Música Catalana (7 / IV / 2009)

Benjamin Biolay va tornar al Palau, presentant el seu recent treball, La superbe, un disc doble aparegut el passat mes d’octubre, que ha unit el reconeixement crític i l’èxit comercial a França. Biolay va plantejar un concert llarg, repassant gran part del seu nou cançoner (des de la inicial Tout ça em tourmente a la última Brandt raphsodie), i refrescant temes d’abans com Dans la Merco Benz o Les Cerfs-volants. Aquesta vegada l’acompanyava un quintet superior, format per multiinstrumentistes que quan l’ocasió ho requeria tocaven instruments tan distingits com arpa o el theremin.

Amb la seva cara de criatura i la seva àuria de canalla, Biolay narra l’amor i les seves pèrdues amb veu greu i aspra, traspuant un elegant sex-appeal. Això resulta ser un important enstendard de la seva proposta, encara que no l’únic. Autor de pes -com bé sabia el plorat Henri Salvador-, intèrpret de dicció llarga, és així mateix un músic de raça, a qui de manera bastant encertada se situa en el camí de Serge Gainsbourg. Les seves cançons, construïdes amb saludable complexitat, es van anar desplegant en un ventall de registres que comprenia interpretacions al piano d’allò més canòniques, electrònica fosca, pop de mirada vuitantera, i altres exercicis saludables.

Publicat a La Vanguardia (9 / IV / 2010)