Enllaç

Sorpresa relativa

“Espero representar bé els Estats Units, però, per descomptat, aquesta vegada els demano disculpes”. Així va saludar Madeleine Peyroux el nombrós públic congregat al Palau de la Música, al·ludint a l’elecció recent de Donald Trump. Com tants dels seus compatriotes, la cantant deplora el resultat, cosa que en el seu cas es tradueix no en amargor, sinó en ­ironia…

Crítica del concert de Madeleine Peyroux al Palau de la Música Catalana

Publicat a La Vanguardia

Ofici

Madeleine Peyroux
Auditori de Girona (8/V/2011)

D’uns anys ençà, la nord-americana Madeleine Peyroux visita amb certa regularitat els escenaris catalans, on compta amb una sòlida i creixent plantilla de seguidors, com els que es van congregar diumenge al vespre a Girona. Certament, el bon gust aconsella seguir la trajectòria d’aquesta cantant, que es mou en un terreny prou singular, entre el jazz, el folk, el blues, la cançó… Arrodoneix la jugada el seu esplèndid registre, on es detecten inflexions heretades de Billie Holiday: una veu vintage, com de gramola, definitivament encisadora.

Ben aviat, Madeleine Peyroux va anunciar que duia un bon feix de cançons noves, entre les quals va interpretar Standin’ on the rooftop, el tema que donarà títol al seu pròxim àlbum, que arribarà al mercat a mitjans del mes de juny. Pel que fa al material que ja li coneixíem, va cantar peces com Instead, així com versions de Serge Gainsbourg (La javanaise) o Leonard Cohen (Dance me to the end of love).

La sessió es va desenvolupar amb una inqüestionable correcció. Així havia de ser, ateses les ja esmentades habilitats de la nostra cantant i compositora, i la qualitat dels músics que l’acompanyaven. Amb tot, la proposta no va passar de taca d’oli: Madeleine Peyroux semblava més preocupada per desplegar el seu sentit de l’humor, que no pas per establir una veritable connexió emocional amb uns espectadors que, aquesta vegada, van haver-se de conformar amb una feina si no de tràmit, com a mínim menys sentida del que fóra desitjable.

Publicat a La Vanguardia (10 / V / 2011)