Enllaç

Rocker savi

Ariel Rot és un primera espasa del rock en llengua castellana, amb un currículum que abasta des de la seva col·laboració amb Moris fins a la seva actual carrera en solitari, passant per Tequila i Los Rodríguez. A la sala petita de l’Apolo, va defensar el seu nou disc, titulat La manada…

Crítica del concert d’Ariel Rot a La [2] de Apolo
Publicat a La Vanguardia

 

50 anys de carnaval

Ariel Rot
Bikini (20 / V / 2010)

El passat dia 19 d’abril, Ariel Rot va fer 50 anys, encara que ningú ho diria tenint en compte el seu aspecte: tot just uns tons grisos als cabells delaten el mig segle de vida d’un rocker de llarga trajectòria, que va batre les seves primeres batalles en els convulsos anys 70, i que a aquestes alçades del segle XXI es manté en envejable forma física i musical. Rot va actuar a Barcelona presentant el seu últim àlbum, Sólo Rot, al que va dispensar atenció mitjançant cançons com Vida equivocada, Papi dame la mano o Nena me enseñaste a amar. Entre el d’ara i el d’abans, cosa de 20 temes en què es va poder apreciar una sana diversitat de registres.

Ariel Rot bascula amb igual autoritat per un ventall de territoris on hi ha lloc per a mostres de rock rollingstonià, encara que també per sensacionals apalanques com Adiós carnaval, una de les millors cançons que porta. Sense oblidar el sempre suggerent trot del rock llatí, i una mirada omnipresent al blues, especialment explícita quan va retre un petit homenatge a Muddy Waters.

Rot es manté aferrat a una manera d’entendre el rock molt reconeixible i madurada. Una opció que probablement explica una cosa que a Bikini es va fer evident: no renova públic, ja que l’audiència que l’aplaudia no era precisament juvenil. Tanmateix, la gran solvència de la seva proposta garanteix la fidelitat d’uns espectadors que, de ben segur, seguiran amb ell fins que el cos ho aguanti.

Publicat a La Vanguardia (22 / V / 2010)