Enllaç

Pinzellades precises

Quan el 2001 es va estrenar la pel·lícula de Jean-Pierre Jeunet Amélie, el departament de màrqueting de torn va decidir promocionar-la amb l’eslògan “Et canviarà la vida”. La cinta i el seu personatge central van fer impacte entre el públic. I sí, van canviar alguna vida. Almenys la de Yann Tiersen, autor de la banda sonora, que va guanyar gran popularitat arran d’aquesta feina. Naturalment, hi havia…

Crítica del concert de Yann Tiersen al teatre Grec

Publicat a La Vanguardia

Enllaç

‘Patchwork’

Amb tot el que està passant, emociona que algú parli (bé) dels periodistes. Lila Downs ho fa a Humito de Copal, una de les cançons que va interpretar divendres passat al Paral·lel. La mexicana tornava a la ciutat per presentar en el context del Festival Grec el seu últim disc, Balas y chocolate, en què proposa una “una mirada profunda cap a l’esdevenir de la societat llatinoamericana”; d’aquí ve l’al·lusió als…

Crítica del concert de Lila Downs a la sala Barts

Publicat a La Vanguardia

Enllaç

Reverència

Van venir sense àlbum nou per presentar, ja que des de l’esplèndid Mr. M del 2012 no han publicat res. Amb tot, el pas de Lambchop per Barcelona va ser tot un esdeveniment. N’hi havia prou amb observar l’actitud de l’audiència. El personal congregat a la sala -encara jovial però, ai!, ja no exactament jove- va seguir les evolucions de Kurt Wagner i companyia amb silenci catedralici i…

Crítica del concert de Lambchop a la sala Barts

Publicat a La Vanguardia

Enllaç

Guerra a la guerra

Ja fa bastants anys que les propostes d’Albert Pla basculen entre la cantautoria i el teatre, un joc que porta al màxim a l’espectacle Guerra, on comparteix protagonisme musical amb Fermín Muguruza i Raül Fernández Refree. Dirigit per Pepe Miravete (amb qui Pla ja havia treballat a Caracuero o Manifestació, el muntatge reflexiona al voltant de les misèries del bel·licisme basant-se en el contrast entre…

Crítica del concert d’Albert Pla, Fermín Muguruza i Raül Fernàndez ‘Refree’ a la sala Barts

Publicat a La Vanguardia

Enllaç

Lluny del museu

El juny del 1988, Bob Dylan donava inici al Never Ending Tour. Des d’aleshores, i fent honor al nom de la cosa, no ha parat d’actuar -amb escassos períodes de descans- davant tota mena d’auditoris, ja sigui en sales, fires, o festivals com el de Jardins de Pedralbes. Dylan juga en una altra lliga, i no només per les característiques de la peculiar gira eterna. També per com planteja els seus…

Crítica del concert a Bob Dylan als Jardins del Palau Reial de Pedralbes

Publicat a La Vanguardia