Primera dècada

Patrick Wolf
Sala Apolo (27 / I / 2013)

Els fulls del calendari van caient, i Patrick Wolf ja té al darrere deu anys de carrera. Malgrat la seva joventut (29 anys), el cantautor londinenc ha sentit la necessitat de solemnitzar aquesta dècada de creació amb el disc Sundark and Riverlight, una revisió i reelaboració d’una part del seu cançoner, tractat amb una mirada acústica. Amb la pista de la sala Apolo poblada de cadires, el nostre protagonista va actuar acompanyat per tres músics més, i fent sonar ell mateix una extensa gama d’instruments (piano, guitarra, arpa, violí, acordió)…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (30 / I / 2013)

Bon pronòstic

Altisent
Centre Artesà Tradicionàrius (26 / I / 2013)

No era gens previsible que una veu debutant gaudís de tan bona entrada com la que va saludar el cantautor Lluís Torné Altisent al CAT de Gràcia, sala que dissabte a la nit era plena de públic. Amb tot, aquesta no era l’única circumstància extraordinària que envoltava la convocatòria. Molt poques veus, per no dir cap, s’estrenen a una edat tan avançada (56 anys en el seu cas). Tampoc és usual accedir a aquesta indústria d’una manera tan curiosa com la que ha seguit el nostre protagonista, osteòpata que va conèixer com a pacient Refree, i que va acabar engrescant el prestigiós músic barceloní, que actualment n’és el productor i el padrí artístic…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia

(29 / I / 2013)

Mosaic anímic

Mesos abans de la gala celebrada ahir a la sala Apolo, on es va desvelar el cartell del Primavera Sound, molts aficionats ja s’havien afanyat a adquirir l’abonament que els permetrà assistir al festival. L’organització no concreta xifres, però admet que està satisfeta amb el resultat d’aquestes vendes anticipades, que prenen rellevància en un context de crisi general i impostos clarament abusius per a la música. Més enllà d’aquesta consideració, però, l’alegria dels promotors exemplifica l’important flux de confiança que el festival ha establert amb el públic, que no tem comprar a les palpentes la clàssica pulsera…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (24 / I / 2013)

Pas de rosca

Raph Dumas & Cobla Sant Jordi
Lloc i data: L’Auditori 3 (18 / I / 2013)

Des de fa uns anys, la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona explora un camí destinat a trobar noves vies d’expressió per a aquest tipus d’agrupació, objectiu que fins ara ha passat pel diàleg amb l’univers de Pascal Comelade, la cançó d’autor de Roger Mas (amb resultats més que brillants), o el flamenc del guitarrista Niño Josele. Són moltes senderes diferents en poc temps, però encara és més bona notícia que els nostres protagonistes continuïn tenint ganes d’innovar i assumir més projectes. Divendres a la nit, vam assistir a una nova proposta en aquest sentit, la fusió entre cobla i música electrònica que han facturat amb el DJ i productor nordcatalà Raph Dumas…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (20 / I / 2013)

Cor i entranyes

Dominique A
Sala Apolo (17 / I / 2013)

Gloriós concert de Dominique A a la sala Apolo, on va aterrar en el context d’una maratoniana gira de dotze concerts per l’Estat espanyol. L’artista francès tornava a Barcelona quan molts dels seus seguidors encara tenien fresca a la memòria la seva compareixença del mes de juny passat al festival Primavera Sound, on es va presentar reforçat amb una secció de vent que actualment (i per raons econòmiques que no ens poden resultar estranyes) ja no viatja amb ell…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (19 / I / 2013)

Justícia poètica

The Tea Servants
La 2 (4 / I / 2013)

Deu anys després de la dissolució de The Tea Servants, el grup encapçalat per l’anglomallorquí Steven Munar, va ressuscitar per una nit en el cicle Los Caprichos de l’Apolo. La formació original va facturar un concert impecable, basat en el seu disc del 1996 Police looking after thieves, un treball que no va ser tan ben comprès com es mereixia en l’ambient de l’indie estatal dels noranta…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (5 / I / 2013)