Mestria i fuga

Richard Hawley
Sala Apolo (26 / X / 2012)

Al cap de pocs mesos d’actuar a l’Arc de Triomf en la jornada final del Primavera Sound, Richard Hawley va ocupar l’escenari de la sala Apolo, que registrava molt bona entrada tot i el poc popular preu del tiquet, la qual cosa segurament també explica l’elevada mitjana d’edat dels espectadors. Acompanyat per quatre músics de qualitat superior, el de Sheffield presentava Standing at the sky’s edge, disc on es distancia del crooner que havia dibuixat anteriorment, i prem l’accelerador amb l’esplendor de les guitarres més afilades…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (28 / X / 2012)

Talent i humanitat

L’escena musical barcelonina ha perdut un dels seus actors més inspirats, actius i estimats: el teclista Joan Saura i Martí, que va morir divendres als 58 anys a casa seva. Tot i que no era totalment inesperada, la notícia ha causat una gran commoció entre els seus companys d’ofici, especialment al món de la música improvisada, electrònica i experimental, terreny en el qual era una figura de referència. Saura ha destacat també amb el seu treball compositiu per a espectacles de dansa, que el vinculen entre d’altres a Àngels Margarit, Andrés Corchero o la companyia Mudances

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (21 / X / 2012)

Vesit de seda

Juanes
Palau de la Música Catalana (18 / X / 2012)

La ja veterana fórmula unplugged de l’MTV ha acabat convertida en una espècie de franquícia, de la qual ara es beneficien artistes com el colombià Juanes, a qui algunes veus insisteixen a qualificar de cantautor, malgrat l’escassa elaboració poètica que revelen versos com “es tan difícil tenerte entre la vida y la muerte”…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (21 / X /2012)

Dansa saturniana

Brazilian Girls
Music Hall (12 / X / 2012)

L’organització va parlar de problemes logístics per justificar l’hora de retard amb què el grup Brazilian Girls va trepitjar l’escenari del Music Hall. Reunificada fa uns mesos, la banda de Nova York no publicarà el seu disc de retorn fins al 2013, però va incloure unes quantes cançons que en formaran part (The pirates of the night…) al seu concís bolo barceloní, tan condicionat per la logística que els músics es van veure obligats es escurçar el repertori previst a 70 minuts sense bis…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (15 / X / 2012)

Glòria llunyana

The Cranberries
Sant Jordi Club (4 / X / 2012)

Després de la suspensió de la gira estiuenca que els havia de dur al Poble Espanyol el juliol passat –decisió fonamentada en un seguit de “problemes personals” que la cantant Dolores O’Riordan va preferir no detallar–, The Cranberries van aterrar finalment a Barcelona. El grup va actuar al Sant Jordi Club davant d’un discret nombre d’espectadors: unes 3.000 persones, xifra força allunyada del ressò que va tenir el concert de l’any 2010, quan van convocar 10.000 seguidors a Badalona. Una minva de clientela que en part podem atribuir a la crisi econòmica, però que més enllà d’això resulta bastant cridanera, si tenim en compte que venien a presentar un nou disc, Roses, que ha aparegut onze anys després del seu àlbum precedent…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (6 / X / 2012)