Coordenades

Chambao
Poble Espanyol (27 / VI / 2012)

Ja fa una dècada de la irrupció al panorama musical de Chambao, aleshores un trio, que va sorprendre tothom amb un joc prou vistós entre el flamenc i l’electrònica. En la seva trajectòria posterior, va recopilar nous èxits, però també va experimentar circumstàncies doloroses, com la seriosa malaltia que va patir la seva cantant, Lamari, o l’escissió dels altres dos fundadors del grup, Eduardo i Daniel Casañ

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia

(30 / VI / 2012)

Dies de tempesta

Es indubtable que en la programació dels festivals d’estiu catalans hi ha propostes d’interès. En mesures diferents, en podem trobar alguns exemples tant a les cites empordaneses (Cap Roig, Porta Ferrada, Peralada…) com a les barcelonines (Cruïlla, els concerts previstos al Poble Espanyol…). També en altres convocatòries d’accent més local com el popArb, d’Arbúcies, que ja ha consolidat la seva posició, cosa que també ha fet el Faraday, de Vilanova i la Geltrú.

Amb tot, no podem parlar d’una anyada extraordinària. Tenim un calendari extens i variat, però s’hi troben a faltar grans sorpreses i un punt de risc, circumstància que coincideix amb un context econòmic desfavorable, que actua en doble sentit…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (29 / VI / 2012)

Generós i rotund

Alejandro Escovedo & The Sensitive Boys
La 2 (21 / VI / 2012)

Compareixença al Paral·lel d’Alejandro Escovedo, cantant i compositor nascut fa 61 anys a San Antonio, Texas, que forma part d’una nissaga on trobem músics vinculats amb Santana o Prince, entre altres. Aclamat com a millor artista dels noranta per la influent No depression, el seu treball és altament considerat per col·legues com Bruce Springsteen, que el 2008 li va proposar que cantessin plegats a Houston…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (25 / VI / 2012)

Un relat familiar

Madonna
Palau Sant Jordi (20 / VI / 2012)

Dimecres a la nit, Madonna va oficiar a Montjuïc un espectacle impactant, amb gran exhibició de recursos, i articulat al voltant d’una repertori que posava molt èmfasi en les cançons del seu darrer disc, MDNA, aparegut el mes de març passat. Entre aquestes cançons, I’m addicted, servida a la fase final de l’actuació de la cantant nord-americana, i que hem de comptar entre els temes del nou àlbum que van generar més eufòria entre els assistents…

Llegeix la resta de l’article a La Vanguardia (22 / VI / 2012)

Un plany brillant

Matt Elliott
La [2] (10 / VI / 2012)

Si la vida no és una festa, cal estar preparat per assumir les conseqüències de la nostra fragilitat, i aprendre a filtrar el dolor, la impotència, les certeses d’una derrota que ens corseca quan el món (sigui el que sigui) ha pogut més que nosaltres. Aquest paisatge no gens improbable té un dels seus millors cronistes en la figura de Matt Elliott, que enguany ha publicat un nou treball discogràfic de títol força eloqüent, The broken man, centrat en un home devastat com a conseqüència d’una ruptura amorosa…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (13 / VI / 2012)

Del somni al fet

Anni B Sweet / Supersubmarina
Sant Jordi Club (9 / VI / 2012)

Sorgit de la iniciativa d’un jove barceloní de 24 anys sense experiència prèvia, es va celebrar a Montjuïc el festival Porompopero, amb un cartell de sis grups encapçalat per Supersubmarina i Anni B Sweet. Aquesta és la història d’un somni bonic, però també és la crònica d’una decepció. Va fallar el més important, el públic. Quan Supersubmarina va ocupar l’escenari passada la mitjanit, hi havia 250 espectadors a la sala, que té una capacitat de 4.600 persones…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (11 / VI / 2012)

Trenta ‘fogueres’

Enric Hernàez
Centre Artesà Tradicionàrius (7 / VI /2012)

Els vuitanta van ser una mena de dècada horribilis per a la cançó d’autor al nostre país pel que fa a projecció pública i prestigi. La societat tancava unes portes i n’obria unes altres, en un procés que va enganxar de ple Enric Hernàez, que publicava el seu primer àlbum el 1984. Per sort, Hernàez té la pell dura, i ha superat les crisis, fins al punt de sumar uns interessants 30 anys de trajectòria, on ha destacat en matèries com la composició i la producció…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (11 / VI / 2012)

Píndoles del Primavera Sound

PETITA LLEGENDA

Pegasvus (31 / V / 2012)
El duo Pegasvs va comparèixer a les cinc de la tarda davant d’un públic format per despistats i aficionats que estaven al corrent de la petita llegenda que s’ha llaurat aquesta parella al circuit underground. La proposta de Sergio Pérez i Luciana Della Villa té un recorregut esplèndid. El seu treball s’articula a l’entorn d’un tecno-pop analògic d’aire retro que, per alguna raó, es projecta al futur, reforçat per una veu tan difusa com finalment atractiva. Sobre las olas o El final de la noche figuren entre el més destacat del concert d’aquests fabricants d’abismes sintetitzats i emocions que apunten al cor.

Publicat a La Vanguardia (1 / VI / 2012)

.·.

MIRADA POLÍTICA

Sr. Chinarro (31 / V / 2012)
Res de millor que acabar la tarda amb Sr. Chinarro, que lidera Antonio Luque. L’autor andalús està entre els més grans lletristes del pop ibèric, i ens alegra l’existència amb la seva mirada lírica (irònica i una mica deformant) sobre la vida, els records i els amors. Al costat de temes de la seva trajectòria ja cèlebres (Los ángeles…), i en format de sextet, Sr. Chinarro va defensar un bon grapat de peces de ¡Menos samba!, amb un deix que vira cap a la política ben exemplificat en cançons com Jaleo real i la seva encertada crítica al consumisme.

Publicat a La Vanguardia (1 / VI / 2012)

.·.

ETERNA DIVA

Marianne Faithfull (1 / VI / 2012)
D’aquí a un parell d’anys celebrarà cinc dècades a la carretera, que es diu aviat. És prou temps per encarnar grandeses i contradiccions (a més d’alguna misèria) molt pròpies de l’aventura pop. Marianne Faithfull va merèixer a última hora de la tarda d’ahir una molt bona entrada a l’Auditori Rockdelux, on va oficiar un concert que va passar pel seu últim disc, Horses and high heels, i es va aturar també en treballs anteriors com Broken English, i en el qual va convocar gegants d’aquest negoci com Bob Dylan (Baby, let me follow you down), Leonard Cohen (Tower of song) i el binomi Jagger/Richards (As tears go by). Assistida per un quartet i vestida de negre, es va mostrar de bon humor i comunicativa amb el públic, encara que visiblement molesta amb la presència de fotògrafs a la sala. L’eterna diva, de 65 anys, va embastar una sessió que va tenir grans moments en la cal·ligrafia blues de Brain drain, o el Crazy love que signa amb Nick Cave.

Publicat a La Vanguardia (2 / VI / 2012)

.·.

L’ENCANT D’UN DIA D’ESTRENA

Cuchillo (1 / VI / 2012)
“Em trec les ulleres perquè es vegi com suo. Això és una bogeria”. Paraules del cantant del grup Cuchillo pronunciades a primera hora de la tarda d’ahir a l’escenari Ray-Ban, on aquest trio barceloní va facturar un esplèndid concert de cinquanta minuts, sembrant les millors vibracions entre el públic valent que es va atrevir a seguir la seva actuació sota un sol de franca injustícia. La compareixença de Cuchillo tenia lloc el mateix dia que es posava a la venda el seu nou disc, Encanto. Es tracta del segon treball de llarga durada de tota la seva carrera, al qual van dispensar una gran atenció mitjançant temes com la inicial Amapola, la bella Siempre o –ja en la fase final del bolo, i reforçats amb un saxofonista– les cançons Navega i La hierba. Aquesta banda és cosa notable, gràcies a l’important poder evocador de la seva digressió psicodèlica, així com per un exquisit treball de veus i el gens menyspreable vol poètic de les seves lletres. Una estrena certament brillant.

Publicat a La Vanguardia (2 / VI / 2012)

.·.

CONCERT D’EXCEPCIÓ

Jeff Mangum (2 / VI / 2021)
Després de la dissolució del grup Neutral Milk Hotel, Jeff Mangum ha seguit una trajectòria una mica erràtica, i els darrers anys no han faltat veus que el donaven per desaparegut. La seva presència al Primavera Sound ha estat excepcional per doble motiu, ja que el músic nord-americà ha ofert dos concerts a l’Auditori Rockdelux. Tot sol a l’escenari, i tocant alguna de les guitarres acústiques que duia, ahir va causar alguna cosa molt propera a la devoció entre el públic, cantant temes de NMH com Two-headed boy o Ghost.

Publicat a La Vanguardia (3 / VI / 2012)

.·.

NERVI TRIBAL

Buffy Sainte-Marie (2 / VI / 2012)
Molts seguidors de Joe Cocker o Donovan no ho sabran, però cançons com Up where we belong o Universal soldier formen part del patrimoni compositiu de Buffy Sainte-Marie, artista de llarg recorregut nascuda el 1941 en una reserva índia canadenca. Tots dos temes figuraven en el repertori del seu concert d’ahir a l’Auditori Rockdelux. Acompanyada d’un trio musculós, i tocant ella mateixa guitarra i teclats, va plantejar una sessió de nervi rocker, encara que també va transitar per territoris tribals, així com folk, pop o country.

Publicat a La Vanguardia (3 / VI / 2012)