Caetano Veloso, que llegeix dos diaris cada dia

Dimarts, el diari El País publicava una entrevista

de Marina Rossi a Caetano Veloso –feta per e-mail, però esplèndida–, on el músic brasiler demostrava una vegada més que té el magí admirablement amoblat…

Veloso, de 71 anys, actuarà el proper dia 31 de maig al festival Primavera Sound, presentant el disc Abraçaço amb la banda Çê. “Som –diu quan parla del concert que farà a Barcelona– com una banda de rock molt petita fent coses noves i velles”.

L’entrevista, insisteixo, és magnífica. Magnífica en el terreny musical –fa un interessant retrat de l’actualitat musical del seu país, esmentant artistes com Thiago Amud, Criolo i Emicida–, però també pel que fa a les seves refrexions vitals i el seu pensament.

En qüestions polítiques, per exemple, afina força quan expressa que “considero perillós i empobridor que els d’esquerres només llegeixin autors d’esquerres”, crítica que d’altra banda formula des de prosicions progressistes.

Ja cap al final de la conversa, l’entrevistadora es refereix sense esmentar-la pel seu nom a la cançó Alegria, alegria, publicada el 1967.

En el darrer paràgraf de l’article, Caetano fa una defensa de la premsa escrita que no em vull resistir a traduïr i transcriure:

 – O Sol (dairi publicat durant la dictadura militar al Brasil) ja no existeix, però els diaris als quioscos… encara l’omplen d’alegria i de manda?

– Tenia més mandra a l’època que vaig escriure la cançó. Avui llegeixo com a mínim dos diaris cada dia. En aquella època gairebé no llegia res als diaris. L’alegria, tanmateix, és semblant. Miro el quiosc als aeroports i em deixa excitat. I rebo els dos diaris als que estic subscrit amb animació i curiositat. Cada dia. La premsa produeix una alegria social bàsica. Ni totes les queixes que la gent té en contra d’ella poden entelar això.

Enllaç

Petons i cicatrius

Petons i cicatrius

Enllaç

Més Coses

Més Coses