Boom o bombolla?

Els Amics de les Arts
Teatre Coliseum (26/ IV / 2012)

Els Amics de les Arts van iniciar dijous la seva estada de tres dies al Coliseum, amb totes les entades venudes. Una gran demanda iniciada abans que sortís al carrer el disc que presentaven, ‘Espècies per catalogar’, àlbum de perfils reposats on han reforçat el tractament musical. Continua l’aventura iniciada arran del seu anterior registre, Bed & Breakfast (2009), que va ser un autèntic boom o potser l’inici d’una bombolla, ja que el beneplàcit popular no és obligadament una garantia d’excel·lència…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia

(28 / IV / 2012)

Abans i ara

Eliseo Parra
Centre Artesà Tradicionàrius (20/IV/2012)

Sempre és una gran satisfacció haver-se-les amb el treball d’Eliseo Parra, un dels artistes que han sabut entendre més bé les exigències del segle alhora de cultivar la música tradicional. El cantant val·lisoletà visitava el CAT acompanyat d’un sextet de molt notable factura musical, en el que destacaven músics com el teclista Eduardo Laguillo o el percussionista Aleix Tobias

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (24 / IV / 2012)

Una època del soul

El saxofonista nord-americà Andrew Love, conegut pel seu treball al costat del trompetista Wayne Jackson a The Memphis Horns, va morir la nit de dijous als setanta anys, segons va indicar la seva esposa, Willie. El fatal desenllaç va tenir lloc a la casa de l’artista a Memphis, envoltat de la seva família i amics. El malagunyat músic patia Alzeimer…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (15 / IV / 2012)

Penyora, amor i desig

Mishima
Sala Salamandra, L’Hospitalet de Llobregat (12 / IV / 2012)

Els promotors de la convocatòria de dijous a L’Hospitalet, insistien en el fet que la compareixença de Mishima era una pre-estrena, o una provatura amb públic, o qualsevol altre eufemisme que tendís a rebaixar les expectatives. Queda dit, però quan un grup acaba de publicar un àlbum i fa un bolo cobrant entrada, es miri com es miri està presentant el disc en qüestió, i per tant s’ha de sotmetre a les exigències que fan al cas… La bona notícia és que el quintet va escriure una vetllada magnífica, tant per la qualitat del nou material, com pel plantejament i execució del concert…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (14 / IV / 2012)

Un ‘crooner’ complet

El cantant José Guardiola va morir ahir dilluns als 82 anys d’edat, deixant enrere una dilatada carrera artística que supera el mig segle, i que va tenir els seus punts més àlgids entre finals dels anys cinquanta i finals dels seixanta. Amant del swing orquestral de Glenn Miller i de crooners com Bing Crosby o Frank Sinatra, el malaguanyat artista va assolir una gran popularitat amb adaptacions de cançons nord-americanes, franceses i italianes, que van contribuir en part a expandir la mirada musical del moment…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia

(10 ( IV / 2012)

 

Vida interior d’un Quimi

Tinc una bèstia a dintre meu,
les venes plenes de verí;
m’escriu les lletres i els acords
i és tan sols per això
que sóc cantautor

Bona declaració de Quimi Portet a Tinc una bèstia a dintre meu, el primer tema del seu nou àlbum, Oh my Love (Quisso Records / Música Global). Una producció de batec tardoral, que podem situar entre les més ben resoltes de la seva trajectòria en solitari.

Quimi Portet, esclar, no té verí a les venes. Per les seves artèries hi corren fluids més sans del que ens vol fer creure. En aquest disc no s’hi endevina cap bèstia, sinó un astre domèstic amic de les situacions qüotidianes (agraciada Estenent la roba), un autor que ens corprèn aviat amb el retrat d’uns “peixos que combreguen plàcton de penombra” (Vida interior d’un lluç).

Sense renunciar a la seva munició lírica habitual (ironia, lupa deformant), el Portet d’Oh my love també desprèn esperit crític (Putes paraules, Mil nou-cents seixanta-set), i evoca paisatges tan inquietants com la platja poblada de Kevins, Sharons i cagallons, que descriu a Sunny day, tema on la veu reposada i el piano edifiquen una desolació magnífica.

I és que en el cas de Quimi Portet, la tristesa és bonica i reconfortant. En tenim un bon exemple a Girona (Cançó crepuscular), la peça del disc que, de moment, m’agrada més. Un esplèndid exercici instrospectiu on la desorientació i els records, s’ajunten amb algun mal que ve de lluny:

Carquinyolis futuristes
a la llum crepuscular;
mai no oblido els noms de pila
dels mossens que em van hostiar

Quins bèsties, no? –aquests sí que ho eren.

Música i gags

Gruff Rhys
Razzmatazz 3 (3 / IV / 2012)

Líder dels Super Furry Animals, col·laborador ocasional de Gorillaz, Mogwai o Manic Street Preachers, Gruff Rhys també pot presumir d’una carrera en solitari que, fins al moment, suma tres àlbums. La presentació del darrer (Hotel Shampoo, 2011), va ser l’excusa perquè un grapat d’espectadors poguessin veure a la sala més petita de Razzmatazz…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (7 / IV / 2012)